EL BORN CENTRE CULTURAL
 
... Val la pena anar a visitar l'antic mercat del Born, al barri de la Ribera de Barcelona,  per veure el jaciment, que allà s'hi troba, tot un  conjunt de restes arqueològiques d'una àrea de Barcelona del 1714...
... aquest jaciment es va obrir al públic fa dotze dies, a l'11 de setembre de 2013, després de 6 anys de treballs d'habilitació...
 
 
... el Mercat del Born és un edifici modernista de 1876 obra de Joan Fontserè i Mestre...
... fins l’any 1920 va ser el mercat del barri de la Ribera, i des de 1920 va ser el mercat majorista de fruita i verdura, tancant el 1971 quan va obrir Mercabarna a la Zona Franca...
... durant els anys 80 va ser rehabilitat i usat per exposicions...
... després va tancar ja que no se sabia quin ús donar-li...
 
 
... avui en el seu interior pots veure les restes, 8000 metros quadrats, que corresponen a una petita part dels barris de Barcelona enderrocats després del 1714 per construir la Ciutadella borbònica, exactament on ara hi ha els jardins del mateix nom i la seu del Parlament.
 
 
 
... dir que La Ciutadella va ser durant molts anys el símbol de la derrota dels catalans, i va esborrar del mapa els barris més actius i bulliciosos de la ciutat a començaments del segle XVIII...
... les autoritats borbòniques van obligar a demolir les cases als mateixos habitants que hi van viure fins al darrer moment, com si no se’n volguessin anar, com si no poguessin trencar els vincles amb el seu passat...
... per això, després de la demolició, tots els que van poder es van quedar a viure pels voltants...
 
 
 
... un vincle amb el passat, també, perquè les restes del Born són un testimoni esplèndid per entendre una etapa decisiva en la història del país, un testimoni que vincula la societat catalana d’avui dia amb el seu passat col·lectiu.
... un passat que durant molts anys va estar amagat o oblidat...  
 
 
 
... hi ha qui no vol entendre la importància d’aquestes restes arqueològiques del segle XVIII, argumentant que unes restes de 300 anys són “poc antigues”, des del punt de vista científic...
... però se n'obliden de situar-les en el context històric del poble català...
 
 
... la guerra de Successió va enfrontar dos aspirants a la Corona d’Espanya, Felip V i l’arxiduc Carles III, i dues concepcions de la política...
... els regnes de la Corona d’Aragó, Aragó, València, Catalunya i les Illes Balears, es van decantar per l’Arxiduc perquè representava el constitucionalisme, el model polític fonamentat en institucions representatives, enfront de l’absolutisme que encarnava Felip V, partidari de l’uniformisme i la centralització i contrari a qualsevol vestigi de representació política....
... dir que a començaments del segle XVIII, l’absolutisme avançava en sentit contrari a la modernitat política...
 
 
... en aquell conflicte també hi va haver motivacions econòmiques...
... Catalunya va optar per l’Arxiduc, perquè els francesos, aliats de Felip V, eren competidors dels catalans i envaïen els mercats amb els seus productes...
... en canvi, Carles III obria les portes dels mercats d’Europa i Amèrica als catalans...
... en el 1713, els tractats de pau entre els països en conflicte van posar el punt final a la guerra a Europa, però a Catalunya es va prolongar un any més, perquè els catalans no van acceptar els pactes, que van representar la victòria absolutista als regnes hispànics...
 
 
... el Born doncs va ser testimoni de la gran epopeia que catalans i barcelonins van protagonitzar en defensa de les seves llibertats durant el setge de 1713-1714...
... la Vilanova de Mar, que pels volts del 1700 va ser l’àrea més poblada de la ciutat i el seu centre actiu i econòmic, coneguda posteriorment com a barri de la Ribera i actualment com el  barri del Born, va patir de manera directa els estralls dels bombardeigs, amb més de 100.000 bombes, dels anys 1713 i 1714...
 
 
... durant l'assalt de l’11 de setembre de 1714, els seus carrers van ser testimoni d’aferrissats combats entre les forces catalanes i l’exèrcit invasor...
... finalment, la barbàrie absolutista va decidir que un ampli sector de la Vilanova de Mar fos enderrocat, per construir-hi una ciutadella militar, que tenia com a finalitat vigilar i sotmetre els barcelonins...
 
... el que avui es pot contemplar en aquest espai arqueològic, és el producte d’un acte de violència extrem, que es va perpetrar contra Catalunya amb la derogació de les seves institucions i amb la destrucció física de persones i de béns...
... per aquest motiu, als valors inherents que presenta qualsevol gran jaciment històric i arqueològic, al Born s’hi suma un valor afegit: ser testimoni d’un dels moments més importants de la història de Catalunya, el de l’aboliment de les seves llibertats...
... aquest moment i aquests fets van condicionar l’esdevenir de la nació...
 
 
...  Confrontant les dades arqueològiques amb la documentació notarial que es conserva de l’època, l’historiador Albert Garcia Espuche ens acosta de manera detallada al retrat quotidià de la ciutat: com eren els interiors de les cases, els oficis que s’hi feien, els jocs que s’hi practicaven, els hàbits socials més estesos i, el més important, les persones que vivien en cada una de les 55 cases d’un jaciment on les pedres tenen nom i cognom...
 
 
 
...  noms com els de les cases Boxadors, la taverna Colomer, l’adrogueria Duran, les cases Corrales, l’hostal de l’Alba o la casa del Baró de Sant Vicenç, són només alguns dels espais amb els quals us familiaritzareu visitant el jaciment...
 
... podràs conèixer detalladament una zona que fou de gran riquesa urbana, amb espais singulars com el Pont de la Carnisseria, la Plaça del Mercat, el Rec Comtal i diversos trams de carrers, com el dels Corders de Viola, el dels Xuclés, el del Joc de la Pilota, el dels Ventres o el de Bonaire, continu en la traçada de l’actual carrer del mateix nom i que era fa tres segles un carrer de cases de mariners... 
 
 
 
... amb uns treballs arqueològics que han permès també localitzar uns tres centenars de bombes del setge...
 
 
 
... visitant el Born descobriràs que “Barcelona era una ciutat pròspera en el segle XVIII, tan potent com qualsevol ciutat italiana, per exemple, trencant el mite de la presumpta decadència del país en aquell moment”...
... l'embranzida de la ciutat es demostra a partir de 3.000 objectes de tota mena, dels 8.000 que es van trobar al jaciment, que donen una idea de com era la vida quotidiana de la gent...
 
 
 
... vaixelles, sivelles, coberteries, xicres, material d'adrogueria, joguines com ara baldufes i daus, rajoles de gran qualitat...
... el que es va trobar correspon al que “qualsevol família es deixaria a casa si els diguessin que han d'abandonar casa seva immediatament per enderrocar-la”... 
 
 
 
... el que es va trobar correspon al que “qualsevol família es deixaria a casa si els diguessin que han d'abandonar casa seva immediatament per enderrocar-la”...  
 
 
  ANAR A L'ÍNDEX DE LLOCS PER VISITAR  
  PÀGINA PRINCIPAL