ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL DE BEGET
   
 
... l'Església romànica de Sant Cristòfol de Beget, del segle XII i que és un dels exemplars romànics més bells de la zona la trobaràs a  Beget que  és un poble molt petit que està situat a 541 metres d'altitud per damunt del nivell del mar a la Vall de Camprodon...
 
 
 
... a l'interior d'aquesta església s'hi venera la famosa majestat de Beget...
... una imatge del Sant Crist, Divina Majestat, que és una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana ...
... es tracta d'una talla del segle XII, encara que la veu popular la considera més antiga i afirma que va arribar a Beget procedent del puig de Bestracà, on existia un antic monestir...
... l'església d'aquest hipotètic monestir, castell o convent, encara avui es deixa entreveure enmig de les restes i runes d'altres edificacions. ...

... aquesta talla està treballada a imatge de la representació de Jesús crucificat, tal com ho feien els artistes orientals dels segles XI i XII, i de procedència bizantina....

... Sa Majestat es va salvar de la destrucció en el 1936, gràcies a la valentia dels veïns que s'oposaren a la seva profanació i destrucció...

... és doblement preada per constituir un dels exemplars més representatius i ben conservats avui existents al nostre país, i dels pocs que poden admirar-se en el seu lloc habitual, l'altar major de l'església de Beget...

... l'imatge de dos metres d'alçada, amb rostre serè i sòbria expressió, que la dignifica, amb túnica fins als peus i corona... Creat a imatge de la representació de Jesús crucificat, tal com ho feien els artistes orientals dels segles XI i XII, i de procedència bizantina...

 
 
 
... com també té molt d'interès la pica baptismal d'immersió romànica, que allà s'hi troba...
 
 
... a l'igual que val la pena aturar-se i gaudir de l'imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut del segle XIV...
 
 
... el temple és un exemplar romànic de la segona meitat del segle XII...
... de nau única, les seves línies són correctes i ajustades...
... és una mostra d'una riquesa ornamental pròpia del romànic madur...
... construït al voltant d'un desaparegut monestir benedictí, l'església és la seva única referència...
 
 
 
... l'àbsida, mes estreta que la nau, és una bella mostra del romànic madurat...
... té una estructura semicircular...
... està feta de carreus ben tallats i la coberta és de teules...
 
 
... en ella hi ha un finestral de línies perfectes...
... aquesta finestra de doble profunditat, segueix l'exemple clàssic romànic de finestres senzilles i adornades amb decoracions
... llueix dues parelles de columnes amb capitells esculturats amb elements vegetals...
 
 
... destaca també a l'àbsis la renglera d'arcuacions llombardes, sostingudes per altres tantes mènsules, situades en tota la seva part superior, que l'embelleixen i que estilitzen la rodona barbacana...
... és aquest l'únic ornament que presenten els murs de l'edificació...
 
 
 
... té la porta d'accés a la façana de migjorn...
 
 
 
 ... malgrat l'erosió dels anys, el portal és força sencer i s'observa la seva bellesa arquitectònica...
 
 
 
... aquest portal està constituït per dues arquivoltes decorades, que es recolzen en dues columnes amb els capitells esculpits...
... l'arquivolta exterior està decorada amb botons i motius florals, mentre que la més interior és torça en espiral, com l'arc que hi ha entre les dues arquivoltes...
... el timpà no té decoració, tot i que és probable que originàriament podria estar esculpit o pintat... 
 
 
 
... els dos capitells exteriors estan molt deteriorats, si be mostren respirar un cert aire corinti...
... però almenys
s'intueix que hi havia hagut una decoració vegetal

... en els dos interiors encara es poden veure, en el de la dreta, els coneguts lleons que comparteixen cap a les cantonades sobre fons estriat en diagonals...
 
 
... i en el de l'esquerra s'intueix  la coneguda decoració del tema recurrent de caps lleonins devoradors de cames, també sobre un fons diagonal...
 
 
 
...  de les quatre columnes, les dues externes són llises i les dues internes apareixen decorades a l'estil rossellonès...
... la de l'esquerra
torça en espiral i la dreta apareix estriada verticalment...
 
 
 
... la torre campanar té una alçada de 22 metres...
... aquest campanar està situat entre el portal i l'àbsida...
 
 
 
... com podeu comprovar molt bé en la següent fotografia, el campanar té una estructura de quatre pisos i planta, que forma la base de l'edificació...
... observeu com la tipologia
 és diferent entre les plantes primera i segona, clarament distintes de la tercera i quarta...
... aquesta diferència evidencia dues èpoques de construcció...
... observeu també la
maçoneria corresponent a la part inferior, que es compon de pedres petites d'argiles, possiblement pertanyent a l'obra del segle XI, mentre que la de la part superior, així com en la resta de l'edificació, apareixen blocs majors de pedra calcària, corresponent al segle XII
...
 
 
 
...  tal com ja he apuntat, la base i els dos pisos inferiors corresponen al segle XI...
 
 
 
... en la primera planta s'obre una finestra en cadascun dels costats...
... en el segon pis podem trobar dues finestres geminades en cada mur... 
... rematen el segon pis unes senzilles mènsules sota el fris...
 
 
 
... la tercera i quarta planta corresponen al segle XII...
... en la tercera novament trobem dues finestres geminades, però molt més esveltes que les del pis inferior...
... en la planta superior només hi ha una única finestra en cada costat, però de més grans dimensions...
... els pisos superiors estan separats per un fris de dents de serra...
... entre el tercer i el quart pis trobem un fris d'arcs cecs...
 
 
 
... els dos pisos superiors denoten una pedra de major qualitat, més ben escairada i de carreus més regulars...
... també els finestrals dels pisos superiors tenen els capitells més ben esculturats, amb motius humans i vegetals...  
 
 
 
... no vull no deixar per escrit que, en aquesta visita a Beget, vaig tenir l'oportunitat de xarrar força estona amb la filla d'en Josep Duñac a casa seva, una senyora de més de vuitanta anys, que em va explicar com el seu pare, forner i conegut pel sobrenom "En feliça", juntament amb la resta de la gent del poble va poder salvar a Sa Majestat dels milicians... 
... ho van aconseguir cremant els bancs de l'església a la mateixa placeta, sabedors de l'arribada imminent dels milicians que venien a cremar-ho tot...
... van barrar la porta d'entrada de l'església de tal manera que no s'hi pogués entrar i els van convèncer de que ja ho havien cremat tot i de que si intentaven entrar dins de l'església tindrien problemes...
... segons la filla d'en Josep Duñac, va anar d´un pèl...
 
 
 
 
     ANAR A L'ÍNDEX DE LLOCS PER VISITAR    
     PÀGINA PRINCIPAL