TINES DE LA VALL DEL FLEQUER
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

... si ets dels que t'agraden les construccions que es feien fa temps a les vinyes, com les barraques de pedra seca, o les tines, et recomano una visita a la vall que forma el riu Flequer, en el seu pas per a la comarca del Pla de Bages ...
 
 
... és en aquest indret on se'ns ofereix la possibilitat de veure tot un rosari de tines de pedra seca...
... em refereixo a unes construccions d'aquestes característiques en la seva edificació, que, en el seu dia, es van aixecar enmig de les vinyes, per a la elaboració del vi, i que es varen utilitzar durant els segles XVIII i XIX, en unes èpoques de màxima explotació de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la fil·loxera ....
 
 
... d'entre d'elles les que en a mi m'agraden més, és qüestió de gust personal, són les que he recollit amb aquestes fotografies que us annexo ...
 
 
... la tècnica de construcció de les tines sempre segueix uns  paràmetres comuns...
... s’aixequen arraconades al marges, per aprofitar el desnivell ...
... tenen unes estructures circulars de parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables...
... la tina es corona amb una estructura idèntica a la de les barraques de pedra seca, que tant abunden al Bages, coronades amb una falsa cúpula, recoberta de terra i amb plantes, que la protegeix de la pluja ...
 
 
... a la part superior hi ha la lleixa, per recolzar el brescat i xafar la verema ...
 
 
...  i a la part inferior, la boixa per buidar-la...
 
 
... la boixa era una pedra tallada, generalment quadrangular, amb un o més forats que feien de broc, per tal de poder buidar el vi de la tina...
... en aquest grup de tines, en totes hi ha una boixa amb un forat, menys en una que en té dos ....
 
 
... amb molts casos la boixa es protegia amb una altra barraca, també de pedra seca, que es podia tancar i que també es podia fer servir d’aixopluc...
... en aquest grup de tines, que us he fotografiat,  la barraca sols té la finalitat de protegir-se del fred i de la pluja ...
 
 
... en aquesta zona del Bages, aquestes tines estan situades enmig de les vinyes, molt a prop dels mateixos llocs on es desenvolupava el cultiu, possiblement per facilitar el difícil transport del raïm per vessants i turons escarpats...
... de fet era més fàcil portar el raïm acabat de collir des de les feixes properes fins aquestes singulars tines, per transformar-lo en vi per després transvasar-lo i transportar-lo fins a lloc d’origen, que transportar el raïm fins les tines dels masos...
 
 
... però no era tant sols per facilitar el transport, sinó que tal i com relata Llorenç Ferrer i Alòs a la introducció de “Tines a les Valls del Montcau”, un excepcional treball de documentació i divulgació d’aquest patrimoni únic a Catalunya, : “...els petits pagesos acostumaven a tenir dues, tres i quatre vinyes a rabassa, però no en un mateix mas, sinó en masos diferents...”...
... els pagesos es traslladaven d’un lloc a l’altre per efectuar els treballs de la vinya...
... el problema sorgia quan arribava la verema doncs  “s’havia de transportar des de la vinya fins a la tina de la casa del poble amb un temps mínim, si no es volia barrejar verema acabava de collir amb verema en ple procés de fermentació...
 
 
... en aquest entorn es van haver de buscar noves solucions i sorgiren les tines al costat dels masos i les tines enmig de les vinyes”...
... aquesta és l’explicació de l’aparició d’aquestes singulars construccions, gairebé situades, a més, a les fondalades, per facilitar el transport del raïm, i generalment prop d’algun curs d’aigua,en aquest cas el Flequer...
... recordem que les tines s’havien de netejar curosament abans d’iniciar el procés de trepitjar el raïm, perquè la fermentació fos correcta...
 
 
... cal recordar que, abans d'arribar la plaga de la fil·loxera  gran part d'aquest territori estava destinat al cultiu de la vinya...
... no tant sols els terrenys planers i de millor qualitat, sinó que també els terrenys més abruptes i escarpats, que avui no es podem ni tant sols imaginar, com a terrenys aptes per a cap tipus de cultiu...
... passejant per aquestes contrades i parlant amb les pedres podem imaginar-nos els vessants de les muntanyes, avui ocupats per boscos, aleshores plantats de vinya, amb marges de pedra seca, que delimitaven estretes feixes de terra aspra i difícil de cultivar...
... en molts indrets, fins i tot els animals, de peu rodó, matxos, someres i rucs, tenien l’accés difícil i els ceps es treballaven a cop d’aixada i d’arpiots...
... aquesta situació és la que va provocar l’aparició d’aquestes construccions singulars...
... són les que en altres indrets de Catalunya es coneixen amb el nom de cups o trulls i que normalment estaven situades a la masia o a la casa del productor...
 
 
         ANAR A L'ÍNDEX DE LLOCS PER VISITAR    
         PÀGINA PRINCIPAL